Vicent Alonso
- Godella (1948)
- Més informació sobre l'autor a:
- http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
- http://mmlab.ua.es/lletraferit/consultes/consultes.html
D'un vell rellotge
XVII
D'un vell rellotge
- dddddddddddddddddddddddddddRien ne demeure longtemps identique. Nul ne se
- dddddddddddddddddddddddddmontre longtemps contracté. Couche après couche
- dddddddddddddddddddddddddddddddddddcela s'enfouit, occupant tout le silence.
- dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddRené Char.
Als meus germans.
Fa temps que et vaig deixar, mutilat, en un racó de casa. Ja no és tan verd el verd que lluïes ni l'ocre té el poder de ressaltar els ibis sobre el verd, regal d'aquell artista humil, amic de la família. Dia rera dia, mentre s'enfosquia l'or exuberant del Muñoz Degraín que engalana l'esfera, m'he avesat a veure't així: sol i, com una ratlla cruel que divideix silencis, el pèndol immòbil dins la caixa de les hores.
Ara et mire, assegut davant teu, i les busques em porten aquella nit d'agost quan s'esvaní per sempre el cercle de sons i de foc que ens mostraves. Quarts per a les dotze. El pare va i ve des del pastim a la boca del forn o deixa als clavillers anys i tristesa. La mare regira el mostrador o embolica memòries amb paper d'estrassa.
I em fa por el temps sense moments i voldria saber-ne l'instant precís, el gest, la paraula, l'olor que acompanyà la fi d'aquell ritme sobre ritme, del foc que mesuradament l'atzar dibuixava. Has ocupat tot el silenci i et deixe fer per si de cas una paraula, només una paraula, és capaç d'establir la igualtat convincent, de fer possible el vol entre mirades.
- Poema inèdit, 2002
- © Vicent Alonso
