|
|
|
|
|
|
Cursos de
Doctorat
Investigació
hermenèutica
Programa de curs
Concepte
Com asseverava un crític
enginyós, el text és una màquina mandrosa, ja que per a assolir un sentit
precisa de l’activació que en ell hi opera el lector. Els termes de la frase
precedent —text, lector, sentit— són primordials per a la perspectiva
hermenèutica. Originalment lligada a la interpretació dels textos sagrats i de
dret canònic, té ara una innegable presència en la recerca lingüística i
filològica, ultra la filosofia i la reflexió cultural.
En aquest curs definim
l’abast metodològic i de recerca de les expressions esmentades i també altres
entrelligades, com joc hermenèutic, interpretació, gir lingüístic o teories de
la recepció. Totes elles designen les variants d’un corrent vigorós, endegat a la
segona meitat del segle XX, d’anàlisis filosòfiques i lingüístiques sobre:
(i) l’estatut
de les ciències humanes i historiogràfiques:
(ii) la funció
de l’escriptura i les modalitats textuals
(iii) el paper
del lector i la lectura crítica.
L’objecte del seu estudi no
és proveir els investigadors d’unes respostes específiques, sinó proposar
l’examen de la mateixa activitat de recerca, dels instruments de legitimació
discursiva (Nietzsche, Foucault) i dels processos d’edificació personal (Gadamer:
bildung) o educació compartida amb
diàleg i intercanvi d’interpretacions.
En definitiva, aquestes
qüestions, coimplicades amb la historiografia i l’anàlisi crítica del discurs,
aporten una indagació sobre les convencions retòriques de la veritat científica
i sobre la natura de les mediacions culturals.
Bibliografia
Obres
introductòries
Almarza-Meñica,
J. M. I altres (1985): El pensamiento
alemán contemporáneo: hermenéutica y teoría crítica, Salamanca, Editorial
San Esteban.
Garagalza,
L. (1994): La interpretación de los
símbolos. Hermenéutica y lenguaje en la filosofía actual, Barcelona,
Anthropos.
Guzmán,
J. R. (1995): Les teories de la recepció literària, València, Universitats
d’Alacant, Jaume I i València.
Hernández-Pacheco,
J. (1996): Corrientes actuales de
filosofía. La escuela de Francfort. La filosofía hermenéutica, Madrid,
Tecnos.
Lafont,
C. (1993): La razón como lenguaje. Una
revisión del giro lingüístico en la filosofía alemana, Madrid, Visor.
Martínez,
J. Mª (1994): La filosofía de las ciencias humanas y sociales de Gadamer,
Barcelona, PPU.
Ortiz
Osés, A; Lanceros, P. , eds. (1997): Diccionario
de Hermenéutica, Universidad de Deusto (862 pp., 8.500 pta.).
Rius,
M.; Ventós, R. De (1992): De filosofia, Barcelona, Barcanova.
Obres
fonamentals
Gadamer,
H. G. (1958?): El problema de la
conciencia histórica, Madrid, Tecnos, 1993.
—
(1960): Verdad y método,
Salamanca, Editorial Sígueme, 1991, 2 vols.
—
(1983): Elogio de la teoría,
Barcelona, Península, 1993.
—
(1989): La herencia de Europa,
Barcelona, Península, 1990.
Cassirer,
E. (1923): Filosofía de las formas
simbólicas, México, Fondo de Cultura Económica, 1971, 3 vols.
Durand,
G. (1979): De la mitocrítica al
mitoanálisis, Barcelona, Anthropos, 1993.
Lledó,
E. (1991): El silencio de la escritura,
Madrid, C. Estudios Constituc. (exhaurit).
—
(1992): El surco del tiempo,
Barcelona, Crítica.
Rorty,
R. (1979): La filosofía y el espejo de la
naturaleza, Madrid, Cátedra, 1989.
Obres
aplicades
Fish,
S. (1989): Práctica sin teoría: retórica
y cambio en la vida institucional, Barcelona, Destino, 1992.
— (1994): There’s
no such thing as free speech and it’s a goog thing too, Oxford University
Press.
Foucault,
M. (sd): Hermenéutica del sujeto,
Madrid, La Piqueta, 1994.
—
(sd): Microfísica del poder,
Madrid, La Piqueta, 1991.
Lledó,
E. (1997): Palabras entrevistas,
Salamanca, Junta de Castilla y León.
Postman,
N. (1985): Divertint-nos fins a morir. El
discurs públic a l’època del show-business, Barcelona, Llibres de l’Índex,
1990.
Rorty,
R. ( ): Objetividad, relatividad, verdad, Barcelona, Paidós, 1996.
Rozen,
S. (1987): Hermenèutica com a política,
Barcelona, Barcelonesa d’edicions, 1992.
Usher,
R.; Bryant, I. (1989): La educación de
adultos como teoría, práctica e investigación, Mardrid, Morata, 1992.
Vattimo,
G. (sd): Ética de la interpretación,
Madrid, Morata, 1991.
Obres
sobre elocució i tècniques de recerca
P.
Alberola i altres (1996): Comunicar la
ciència, Edicions del Bullent.
J.
L. García Roldán (1995): Cómo elaborar un proyecto de investigación,
Universitat d’Alacant.
A.A.D.D.
( ): Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs,
Universitat Autònoma de Barcelona, 1995 (2a. De.).
M.
A. Santos (1995): Libro de estilo para universitarios,
Málaga, Miguel Gómez Ediciones.
Activitats
La proposta d’activitats
comprèn dues modalitats d’escriptura preparatòries de la recerca, relatives a
la comunicació del coneixement i la visió científica.
· Comunicació: Recensió d’una obra de la bibliografia, lliurament als assistents
a classe d’una còpia i exposició del seu contingut, durant uns deu minuts, en
modalitat de seminari o comunicació congressual.
A títol
orientatiu, la recensió pot incloure una breu descripció del contingut del
llibre o article, la seva aportació en el context historiogràfic i una
valoració crítica. A diferència de la ressenya, la recensió és un escrit
especialitzat (documentació, punts de referència, cites, avalució argumentada)
en què es dóna compte i, essencialment, es fa un examen crític de l’obra.
Extensió: 10.500/14.700 caràcters.
· Visió
científica: Memòria de curs, amb una
part sintètica -què és hermenèutica- i una altra analítica o proposta d’un
projecte de recerca hermenèutica.
La part
sintètica ha de recollir explícitament aspectes de tres obres: una obra de cada
secció de la bibliografia, llevat de la relativa a l’elocució.
En el projecte s’ha d’incloure un títol, la delimitació de l’objecte d’estudi triat, el marc teòric i metodològic, el fons documental i la bibliografia, un pla de desenvolupament (activitats, durada i esquema de la monografia), i una avaluació del sentit o abast de la recerca. La memòria es tanca amb una secció de cloenda. Extensió: 14.700.
Documents i activitats
Normes de presentació dels treballs
Programa de l’assignatura Retòrica
Notes sobre Historiografia lingüística
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
||||||||||||