|
|
|
|
|
|
Pragmàtica
Conceptes de la comunicació
1.
Termes principals
Comunicació: intercanvi
verbal i no verbal entre parlants.
Discurs: producció
lingüística que es percep com a significativa, unitaria i intencional.
Conversa: modalitat
discursiva oral, interactiva, espontània i informal, l’estructura de la qual és
l’intercanvi lingüístic —mútuament satisfactori— a partir de torns de paraula.
Retòrica: art de la
paraula i recursos per persuadir (perlocució).
Pragmàtica: estudi dels
principis que regulen l’ús del llenguatge en la comunicació
(emissor-enunciat-destinatari; actes de parla, il·locució).
Actes
de parla: una producció definida en termes d’intenció —il·locució— i
efecte—perlocució—.
Perlocució: objectiu
global d’un discurs.
Estratègia: projecció i direcció
del comportament comunicatiu.
2
Principis retòrics
Processal: parlar és
seguir l’ordre d’un procés d’ operacions comunicatives.
(A) inventar: registres, gèneres, tòpics.
(B) disposar: exordi, narració i argumentació, epíleg,
(C) posar en paraules: claredat, correcció; economia,
fortuna
(D) recordar: recursos i instruments de la memòria.
(E) actuar: dicció, entonació i comunicació no verbal.
Situacional: adequació a
l’auditori, la finalitat i les circumstàncies.
Provatori i ètic:
recursos lògico-discursius:
narració, argumentació —tòpics,argumentari—
emocions de l’audiència
caràcter de l’orador: prudent, honrat i bondadós
(principi ètic)
3.
Principis pragmàtics
Cooperació: ésser breu,
clar, veraç i rellevant.
Cortesia: no
imposar-se, donar opcions i fer que l’altri se senti bé.
Assertivitat: l’exercici
ple i segur del rol de parlant
Empatia: escoltar i
observar l’interlocutor per entendre’l i fer-li saber que un comprèn el que sent.
Autoestima
(estimulació
de l’): ésser respectuós amb l’interlocutor
i fer-lo sentir bé amb sí mateix.
4 Conclusió: què vol dir
parlar?
Socialització: saber
escoltar.
Socialització
alfabètica: llegir i escriure, és a dir, dialogar amb els morts.
Satisfacció
de les necessitats personals: ésser assertiu, empàtic i respectuós amb
l’autoestima de l’altri.
Excel·lència
en credibilitat i capacitat d’influència: ésser persuasiu, és a dir,
prudent, honrat i benevolent (model cívic) o bé edificant, legítim, eficaç i
generós (model heroic).
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||