|
|
|
|
|
|
Programa de Doctorat en Lingüística
Fer una tesi
doctoral: escriptura
Fitxa 3
Literatura de paperera, de
llibreria i grisa
Podem considerar tres modalitats de producció escrita o
obres de literatura de paperera, de literatura de llibreria i de literatura
grisa, designades així per la seva visibilitat o difusió, alta (+) la de
paperera, mitjana (±) la de llibreria
i baixa (-) la grisa. Altres
criteris distintius de la susdita tipologia són la conservació, la
disponibilitat o possibilitat d’accés (més alta en les obres editades venalment
que en les inèdites, i en les de referència que en les reservades a agents
qualificats), la replicabilitat o possiblitat de refutació (baixa en l’argumentació
apologètica, pròpia de la literatura de paperera), la identificació de la
paternitat intel·lectual (autor i fonts documentals), formalitat estilística
(normes textuals i gràfiques) i cicle de vigència interpretativa o cultural.
El quadre següent reflecteix les
característiques de la tipologia literària, que contempla un àmbit instrumental
de la comunicació gràfica:
|
|
literatura paperera |
l. llibreria |
l. grisa |
|
visibilitat conservació disponibilitat
replicabilitat paternitat intel·lectual formalitat expressiva vigència del missatge |
+ - - - - - - |
± ± + ± ± ± ± |
- + ± + + + + |
Exemplari de produccions de les tres modalitats:
Lliteratura de paperera:
a) correu comercial i institucional (prospectes, fulletons,
opuscles, cartes personalitzades);
b) publicacions genèriques (anuncis, cartells i
salutacions de programes d’actes).
Literatura de llibreria:
a) publicacions periòdiques (diaris, revistes, butlletins
i sèries);
b) publicacions de referència (enciclopèdies,
diccionaris, manuals, monografies, guies, anuaris i directoris).
Literatura grisa:
actes de congressos, tesis, normes o protocols, patents,
projectes d’investigació, informes i prepublicacions.
Senyals per llegir
Activitat: indiqueu alguns exemples dels següents senyals de
lectura de texts.
1. Senyals d’anticipació:
títol
extractes
encapçalaments
apartats d’introducció, pròleg,
prefaci
frases inicials de tesi o
d’indicació de propòsit
índex
catàfora
marcadors discursius
2. Senyals de resum
frases finals de resum o de
record
frases finals de cloenda
apartats de resum
conclusió, epíleg
3. Senyals visuals
de puntuación o tipogràfiques
variació (família tipogràfica,
tamany del cos)
diferenciació (rodona, negreta,
cursiva, subratllat)
majúscules, versaletes
numeració d’apartats
de disposició
marges, línies blanques, entrades
o sagnies, blancs
files, franges, columnes
dibuixos, gràfics, esquemes
4. Senyals verbals o marcadors
textuals
enllaços o connectors
(conjuncions, preposicions)
repeticions (anàfora, catàfora,
pronoms)
organitzadors discursius
(Font: Daniel Cassany (1993), La cuina de l’escriptura, Empúries)
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||