|
|
|
|
|
|
L‘argumentació
com a format
Llegiu, completeu el
fragments en blanc i comenteu els següents texts.
1.
Notícia d’una iniciativa legislativa sobre l’ordre dels cognoms
“El Congrés
aprova que el cognom matern pugi anar primer”
Madrid. — El Congrés dels Diputats va admetre ahir
per unanimitat quatre proposicions de llei que faran possible que els fills
puguin portar des del seu naixement el cognom de la mare en primer lloc. El
principal escull radica en la manera de resoldre les possibles discrepàncies
entre els progenitors.
(El Periódico, 25 de març de 1998,
portada.)
2.
El debat i l’argumentació
“El Parlament
[de Catalunya] secunda la revisió de la norma sobre l’ordre de cognoms. Tots
els partits estan d’acord que la legislació actual és obsoleta”
Inicativa per Catalunya-Els Verds va presentar una
proposició de llei segons la qual es proposava donar llibertat als pares per
decidir l’ordre dels cognoms dels seus fills. (…) Imma Mayol va ser
l’encarregada de plantejar el debat. ‘No
es tracta de superar una injustícia, d’evitar una discrimnació o de tenir més
condicions d’igualtat amb els homes”, va dir la diputada d’IC-EV. En aquell
moment la majoria dels diputats presents a la Cambra van començar a aguditzar
els sentits, com si es preguntessin on era llavors el problema.
Mayol va estar lúcida. ‘La de la injustícia és la lectura més fàcil, menys rupturista’. No
era aquesta la qüestió. ‘L’objectiu de
la proposta -va explicar- és…………………………………………………………………………………………’
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………
(…) Mayol
va fer un repàs històric que demostrava la inexistència de dades objectives que
sustentin la primacia del cognom patern. I ja en l’actualitat, va sentenciar
que la no transmisió del cognom matern és ‘una
expressió més de…’
(…) La
diputada d’IC-EV no va estar sola. Dolors Nadal, del PP, va brodar un discurs
sobre les traves jurídiques que es trobarien amb <sic> el camí. No obstant, no es va ensorrar
davant aquestes traves: ‘Hem d’encarar
aquesta reforma’. La socialista Rosa Barenys va advertir que persistir en
la pràctica actual ‘és el mateix que
continuar amb la invisibilitat de les dones’.
(Mercè Conesa, El Periódico, 19 de març de 1998,
Societat, pàg. 28)
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
||||||||||||