|
|
|
|
|
|
Publicaciones:
artículos sobre educación
Mestres, una llegenda urbana
Xavier Laborda
Nens i joves han acabat
el curs. I just han encetat unes llargues vacances, que llisquen entre les
fogueres de Sant Joan i la dolça verema. Quin goig de vacances!, les dels
escolars i dels mestres. Té sort la gent que treballa a l’ensenyament, que
plega quan comença l’estiu i deixa els altres treballadors amb un pam de nassos
i els pares embolicats en inscripcions a casals i colònies. I si es retallés
les vacances escolars?, es pregunten alguns pares que no saben com sortir-se’n.
Com és que es desaprofita aquests mesos llargs? Ja treballen prou els mestres?,
encara afegeixen. Vet aquí amb quina facilitat ja tenim organitzat el
debat-serp de l’estiu.
Al marge de l’anècdota
d’enguany, referida al debat de les vacances escolars, hem de reconèixer que
els mestres són els personatges d’un tipus de llegenda urbana. Una llegenda
estacional i força maliciosa. A l’estiu, la gent del magisteri desperta una
enveja irrefrenable, un sentiment que pot esdevenir antipatia entre aquells que
estan mal informats. La causa és que circulen històries frívoles sobre la seva
feina docent i la seva formació. D’entrada, el final de les classes marca el
començament dels treballs administratius i pedagògics dels mestres.
I després cal dir que al
juliol molts d’ells van a classe com a alumnes. És per això que centenars i
centenars de cursos de formació s’omplen de gent encuriosida, entusiasta i
crítica, que fan amb llur esforç i honestedat intel·lectual els fonaments del
nou curs. Són els cursos de les Escoles d’Estiu, que els mestres es paguen de
la seva butxaca i que ho fan molt de gust. A les Escoles d’Estiu es troben i es
comuniquen amb convicció i il·lusió. I es preparen en gestió del centre,
actualització didàctica, noves tecnologies o aspectes globals, també anomenats
eixos transversals, que enriqueixen els valors i les capacitats comunicatives.
Hi ha moltes i
magnífiques Escoles d’Estiu, però volem destacar dues que s’han caracteritzat
per l’atenció a la comunicació, una al Principat d’Andorra i l’altra a
Barcelona. La primera és l’Escola d’Estiu d’Andorra, que celebra ja la seva
dissetena edició. I que té com a mèrit aplegar en les seves seus i cursos a la
meitat del seu professorat i també a molts tècnics ministerials. L’educació artística
o la prevenció són dues de les nou seccions de cursos que s’imparteixen. Per la
seva banda, l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona
té trenta-dos anys d’història, des que la va fundar la mestra Carme Aymerich.
Aquest dies acull a uns mil cinc cents mestres, inscrits en cursos d’expressió
corporal, dramàtica, lingüística, musical i plàstica, així com també la
prevenció.
No passem per alt el
tema de la prevenció. La prevenció tracta de la salut dels mestres, amb cursos
sobre la relaxació, la nutrició o la prevenció de l’estrès. Val a dir que les
malalties somàtiques i psicològiques entre els docents són un problema
considerable. La depressió, que és la tercera causa de malaltia professional,
pot prevenir-se aturant els estadis previs de l’estrès i del desgast personal.
Aquest interès per la salut de les Escoles d’Estiu d’Andorra i de l’Escola
d’Expressió de Barcelona no és un fet extraordinari, sinó comú a totes les
Escoles d’Estiu. Igualment, és comú a totes elles el tractament didàctic. La
seva recepta no té cap secret: bona preparació, assimilació assossegada, bon
humor i treball col·lectiu. Marca de qualitat de la professió.
Algú pensarà que el redactor vol afalagar els
mestres i que no hi veu les carències. Tan sols hem volgut recordar que al
juliol molts d’ells es formen a les escoles d’estiu i que tots s’enduen a casa
una carpeta de deures. Potser resulti aquesta una forma prudent d’enraonar
davant l’enganyós debat de les vacances escolars i la falsa idea -estricta llegenda
urbana- que els mestres són uns privilegiats. Tot i que admetem que és difícil
rebatre les llegendes urbanes, per sort tots nosaltres comptem amb les veus
populars i les expressions “és un mestre”, “és tota una mestra”, com uns dels
millors compliments.
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|||||||||||||