|
|
|
|
|
|
Activitades:
Congresos
Migracion y medios de comunicacion social:
extranjeros, forasteros y recien llegados
Xavier Laborda
XXXI Simposio SEL
Almería, 2001
Mesa redonda:
“Discurso e inmigración”
(Notas para
la exposición)
Preámbulo
Un efecto de los
discursos periodísticos e institucionales de alienación es la construcción de
fronteras ideológicas, que pueden discriminar a ciertos grupos de ciudadanos.
Este comentario trata de un caso de discriminación en una ciudad mediana, Sant
Cugat del Vallés (Barcelona), que ejemplifica cómo se levantan fronteras en los
derechos de sus ciudadanos al distinguir entre propios y “recién llegados” (nouvinguts). El caso expone también la esperanzadora
noticia de que la reflexión lingüística y su comunicación social ha cambiado
positivamente el comportamiento de las instituciones locales y de los medios de
comunicación social; la distinción de los “recién llegados” ha dejado de ser un
tópico que legitimaba derechos injustos e insolidarios entre iguales.
1. Notas sobre la ciudad de Sant Cugat del Vallès
Población— 61.000 habitantes;
crecimiento por flujos migratorios: año 1900, 2.120 h.; a. 1960, 11.127 h.; a.
1970, 20.490 h.; a. 1980, 32.000 h.; a. 1990, 39.316 h.; a. 2000, 55.000 h.; a.
2001, 61.000 h.
Origen de los residentes—
España, 96,182% (49.204 h.); UE., 2,105% (1.077 h.); resto de Europa, 0,180%
(92 h.); América, 0,991% (507 h.); Asia, 0,270% (138 h.); África, 0,262% (134
h.); Oceanía, 0,010% (5 h.). Total, 51.157 habitantes. (Padrón de enero de
1998).
Lugar de nacimiento de los residentes españoles— Sant Cugat, 17,52% (8.273 h.); Barcelona, 54,63% (25.791 h.); Andalucía,
6,94% (3.276 h.); [extranjeros, 3,45% (1.629)]. (Padrón de 1996; 47.210 habit.)
2. Contexto y corpus sobre los recién llegados (nouvinguts)
2.1 Explicación y elogio del tópico
“Vaig llegir la carta que el senyor Ramon Ferreró va publicar reclamant el
seu dret a ser considerat un santcugatenc més, malgrat ser, com diuen d’ell, [exogrupo] un nouvingut. Vella polèmica aquesta dels nouvinguts. Jo també en sóc
un, un de nouvingut, amb la diferència que ho vaig ser fa cinquanta anys i no
quatre com el senyor Ferreró, i per això voldria fer unes reflexions sobre el
tema. (…)
“És evident que [concesión] no
hi ha ciutadans de primera i de segona, [autodiscriminación]
però sí que hi ha [endogrupo]
ciutadans i [exogrupo] gent que té
l’habitatge en una ciutat, que no és exactament el mateix. Jo li recomanaria al
senyor Ferreró que fes el que hem fet la gran majoria dels [exogrupo] nouvinguts. Que passés a ser ciutadà. Que s’unís al gran projecte
que és Sant Cugat, que participés en entitats, associacions, clubs… Si fa tot
això i encara algú li diu nouvingut,
no li faci cas. Sempre hi ha gent que no sap acceptar que els altres també
poden ser iguals o millor que ell.”
(J. A. Espina, “Els nouvinguts”, Els
4 Cantons, 9-10-1998, p.12.)
2.2 Caracterización del exogrupo
Extranjeros, inmigrantes.— “Sant Cugat és la segona població amb més estrangers del Vallès. La
ciutat concentra la major part de nord-americans de tota la comarca. Els
nouvinguts pobres: d’aquest percentatge d’immigrants de renda baixa, hi ha un
important nombre de persones dedicades al servei domèstic o l’hostaleria.” (Els
4 Cantons, 8-5-1998)
Forasteros.— “Artistes foranis de totes
les disciplines busquen al municipi la inspiració. Encara que ho sembli, això
que Sant Cugat és una ciutat d’artistes no és cap eslògan publicitari per
atraure turistes intrèpids. (…)
Provinents de diferents camps de l’art com les lletres, la pintura o la música,
tots ells van decidir un bon dia deixar el seu país d’origen per buscar la seva
musa a Sant Cugat. Personalitats com Abrams o Hassler porten més de deu anys a
la ciutat.” (Redacción, Els 4 Cantons,
8-5-1998, p.3)
Recién llegados.— “Aquesta situació, tan personal com política, està fent que l’etapa
final d’Aymerich no tingui res a veure amb el final de les etapes dels alcaldes
de la meva vida: Barnils, Llatjós, Casas i Nicolau. El primer d’ells, pels anys
de mandat ja que li va tocar la dictadura, el segon per ser l’època de la
transició amb tota la seva problemàtica, el tercer per ser un nou vingut que es convertí en el primer
alcalde democràtic de la ciutat i el quart per…” (J. Canals, Gran Sant Cugat,
5-9-1997, p. 4)
2.3 Caracterización del endogrupo
Integrados.— Periodista: “Lluís Recoder té 39 anys i ja en fa uns quants que se sent
integrat a Sant Cugat. Com creu que ha de ser el Sant Cugat dels pròxims anys?”
L. Recoder: “Ha de ser una ciutat amb caliu humà que ha de fer un gran esforç
per integrar tota la gent que ve de fora a la vida de la ciutat; la gent ha de
viure, vibrar i sentir Sant Cugat i, per tant, fer seva la ciutat. Sant Cugat ha
de destacar per la seva qualitat de vida; santcugatencs i nouvinguts hem de
preservar-la.” (Tot Sant Cugat, 24-4-1998, p. 54)
Santcugatenses de adopción.— “En Josep Pujol, nascut a la Segarra, és santcugatenc d’adopció des de fa 15 anys.” “Gemma Foj és santcugatenca d’adopció. Va néixer a
Cercs, al Berguedà, fa 37 anys.” (Redacción, Els 4 Cantons, 15-5-1998 y
20-2-1998)
Santcugatenses de pura cepa.— “Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, Josep M. Cabrerizo, fundador del
diari Els 4 Cantons, i jo, Josep Canals, creador d ela primera galeria d’art de
la ciutat, som santcugatencs de pura
arrel que, juntament amb d’altres hem vist al llarg de la nostra vida la
transformació d’aquesta vila de vuit mil habitants, en una ciutat de cinquanta
mil que encara segueix creixent.” (J. Canals, Gran Sant Cugat, 26-9-1997)
2.4 Comunicación consistorial
“Renovació padronal del 1996: Enguany tots els Ajuntaments han de fer un
nou Padró d’Habitants, que és el registre de tots els veïns del municipi, i
tots els ciutadans tenen l’obligació d’inscriure-s’hi. (…) També s’hauran
d’inscriure els nouvinguts a Sant
Cugat que encara no estiguin empadronats.” (Folleto del Ajuntamiento de Sant
Cugat, IV-1996.)
2.5 Comunicación científica
“El tema de la pèrdua d’identitat és comú a totes les poblacions que
creixen ràpidament a causa de la incorporació de nouvinguts (…), de ciutadans
de curta estada, de presència de persones d’altres països, propers i
llunyans (…). És també el moment en què algunes persones es preocupen més que
altres per la conservació d’aquest patrimoni [de l’entorn natural], ja perquè
pertanyin a la generació que ha viscut el canvi en la pròpia pell, ja perquè
siguin de les primeres onades de nouvinguts
o els seus fills, i tinguin necessitat de refermar la seva vinculació. Com
sigui, i a desgrat d’una bona voluntat indubtable, les seves reivindicacions a
voltes esbiaixen vers interessos en excés puntuals i perden la visió de
conjunt.” (“Editorial”, Gausac, 11 (XII-1997.), del Grupo de Estudios Locales)
3. Acepciones del término nouvingut
·
Adj. y mas. y fem.
Que acaba de llegar.
·
Especialmente, forastero. Fig. desp. Llegado a una situación (social, política, económica,
etc.) superior sin haber adquirido las maneras, el tono, la educaicón correspondiente.
Advenedizo, intruso.
4. Criterios de la identificación excluyente
Leves— 1)
temporal: acaba de llegar (recién llegado);
2)
de pericia: no está aún preparado (novato);
Severos— 3) de origen: no es de aquí (forastero);
4)
de rango: no pertenece a esta casta (advenedizo).
5. Sentidos metafóricos de trayecto
|
trayecto |
origen |
destino |
origen=destino |
|
|
Forastero |
Recién llegado
Inmigrante Santcugatense integrado y de adopción |
Santcugatense de pura cepa |
6. Categorización grupal, prototipos y miembros
periféricos
|
residentes
de Sant Cugat |
||||
|
exogrupo |
endogrupo |
|||
|
extranjeros españoles |
asimilados autóctonos |
|||
|
Forasteros (turistas) |
Inmigrantes |
recién llegados (prototipo exogrupo) |
integrados De adopción |
Santcugatenses de pura cepa (prototipo
endogrupo) |
7. Valoración de nouvinguts
Categoría disgregadora,
eufemística, peyorativa, irrelevante, fantasiosa y discriminatoria.
8. Estrategias compromisivas y sus efectos
8.1 Asertividad: a)
social y científica; b) interpersonal.
8.2 Humor: neonimia y antonimia
[Relaciónese cada
término con la definición apropiada]
|
recién llegado veterano Quien ha sido expulsado o ha
partido por fueza mayor recién llegado tardío Quien
ya llega tarde, cuando no quede ni un palmo por construir recién
partido Quien
no recuerda cuando llegó pero aún se considera recién llegado mal partido Quien se ha ido, impulsado por
elementos de atracción y no de expulsión |
Referencias
Antonio
M. Bañon (1996): Racismo, discurso periodístico y didáctica
de la lengua, Almería, Universidad de Almería.
M.
Jose Cuenca, Joseph Hilferty (1999):
Introducción a la lingüística cognitiva,
Barcelona, Ariel.
Teun
Van Dijk (1998): Ideología, Barcelona, Paidós, 1998.
Xavier Laborda
(1996): Retórica interpersonal. Discursos
de presentació, dominio y afecto, Barcelona, Octaedro.
—— (1998): “Fantàstics nouvinguts”. http://www.stcugat.org/congres/3
La societat santcugatenca
Richard
Mitten, Ruth Wodak (1993): “On the discourse
of racism and prejudice”, Folia
Linguistica, XXVII/3-4.
Jose Mª Percebal (1995): Nacionalismo,
xenofobia y racismo en la comunicación.Una perspectiva històrica,
Barcelona, Paidós.
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||