|
|
|
|
|
|
Activitades:
Congresos
A l’abril cada
conte val per mil
Xavier
Laborda
Trobada
al voltant de la narració. Miliuna
Museu
d’Arts, Indústries i Tradicions, Poble Espanyol,
Barcelona
25 d’abril de 1998
1— Ja fa molts, molts anys, vivia un mestre que creia en
els relats…1
“Digamos primero del ejemplo, porque es
semejante a la inducción, y la inducción es principio. Hay dos especies de
ejemplos: la una es decir cosas que han sucedido antes, la otra es
inventarlas.”
(...) “Esopo, defendiendo en Samos a un demagogo
a quien se juzgaba de pena capital, dijo: una zorra que vadeaba un río fue
arrastrada a un barranco, y como no podía salir, estaba mucho tiempo y en
apuro, y muchas garrapatas se habían adherido a ella; un erizo que andaba por
allá, cuando la vio le preguntó compadecido si quería que le arrancara las
garrapatas y ella dijo que no, y como le preguntara por qué, dijo: ‘Porque esas
ya están cebadas de mí y sacan poca sangre, pero si me quitas éstas, vendrán
otras hambrientas y me chuparán la sangre que me queda’. Así pues, dijo, oh
samios, éste ya no os hará más daño, porque es rico; si lo matarais, vendrán
otros, pobres, que os gastarán el resto y os robarán.”
(Aristòtil:
Retòrica, II, 20)
2—Un exemple de bellesa, senzillesa, emotivitat i encert2
“Quan
ets petit i comences a anar a l’escola, et fa molta impressió.”
“Però
quan t’hi acostumes i… t’agrada, llavors estàs tan content d’anar a l’escola
que jugues, cantes, dibuixes i comences a aprendre coses…”
“Les
mestres et cuiden, llavors ets feliç tot el dia.”
Max
C. 8a.
(T. Canals et al., “L’activitat dels infants al
parvulari”, Perspectiva Escolar,
gener-1998, p. 16)
3— Una història versemblant3
“Fou diumenge passat, a les tres de la tarda,
sobre el pont del passeig, que un embriac occí una dona per amor d’una rosa que
l’homicida abandonà damunt el toll de sang. Ja el diumenge abans hom havia
assenyalat un fet idèntic al mateix indret i a la mateixa hora. Pressento per a
avui un crim equivalent. Em cal, doncs, advertir el taverner i avisar la
policia. Però, Déu meu, ¿i si fos jo l’assasí? Vet ací el meu got vessant de
vi, el carmí dels teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la
tèrbola beguda roja. Aboqueu més vi, Rafel!!, són dos quarts de tres: al pont
del passeig hi ha una dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com
l’aresta d’un estel.”
(J. V. Foix, Diari 1918, Barcelona, Edicions 62,
1981; p. 33.)
4— La tarda del 4 de juliol de 1862: el fingiment del
memorialisme4
Largos
años han transcurrido desde aquella ‘dorada tarde’ que te hizo nacer, pero
puedo recordarla casi tan claramente como si hubiese sido ayer; encima, el
claro cielo azul, debajo, el acuoso espejo; la barca, derivando perezosamente
en su camino; (...) y las tres anhelantes caritas, ávidas de noticias del país
de la fantasía y a las que no podría contestar con un ‘no’; ‘cuéntanos una
historia, por favor’, salido de sus labios tenía toda la inflexible
inmutabilidad del Destino.
(Lewis
Carroll). [X.L.1]
5— Inversemblança i ambigüitat dels
fets narrats
“Presó per llençar la seva
filla per la finestra”
“Huelva.
— L’Audiència Provincial de Huelva ha condemnat a quatre anys de presó,
privació de pàtria potestat i 500.000 pesetes d’indemnització una dona que va
llençar la seva filla de 2 anys per una finestra. Els fets van passar el 30 de
novembre de 1996 a Huelva, quan el pare de la nena va demanar a la dona que li
llencés l’encenedor per la finestra, moment en què la mare va llençar la filla
al carrer, que va salvar la vida perquè un tendal va esmosteir el cop”. (El Periódico, 26 de febrer de 1998,
“Coses de la vida. Societat”, p. 22.)
“Un pertorbat intenta robar un helicòpter sanitari”
“Còrdova.
— El ciutadà francès Matthieu M., de 21 anys, va ser detingut diumenge a
Còrdova quan intentava robar un delicòpter d’Emergències Sanitàries de la Junta
d’Andalusia. El detingut, que presentava signes de pertorbació psíquica, va ser
sorprès diumenge a la nit per guàrdies de l’Hospital Universitari Reina Sofia
de Còrdova mentre efectuava operacions imprescindibles perquè l’aparell
s’enlairés.” (El Periódico, 26 de febrer de 1998, “Coses de la vida. Societat”, p.
22.)
“Detenido el asesino de la prostituta de Internet”
“Almería.—
Un agricultor de 30 años ha sido detenido en Almería tras inculparse del
asesinado de la prostituta de lujo Patricia, que prestaba sus servicios a
través de la red Internet. El móvil del crimen fue pasional. Patricia fue
encontrada ocho días después de su muerte con 37 puñaladas en el cuerpo. La
prostituta ofrecía servicios a través de Internet, donde mostraba su cuerpo y
la forma de contactar con ella. El presunto asesino, José Luis Cruz López, se
enamoró de la víctima pero no podía pagar sus servicios.— R. Amores.” (La Vanguardia, 7 de febrer de 1997.)
6— Històries poca-soltes5
6.1— Audi A6 Avant: “Ensenyar o aprendre? // Pensi si el que
li queda per fer és per / altres o per vostè. // Si algú està pendent del que
sap. O si vostè / encara vol saber més. Imagini’s un espai en què / pugui
oferir respostes o omplir-lo de preguntes. / És l’Avant. // Un concepte que no
s’encasella en una deter- / -minada actitud. Una cosa nova per conèixer, en /
un dels automòbils més avançats. // El nou Audi A6 Avant. // Ara és vostè qui
n’hi ha de descobrir el significat. // Què
significa Avant?”
6.2— Honda Civic: “Ménage à trois. Tots dos us desitgeu.
Tots dos el desitgeu. El millor és compartir-lo. El millor és un trio.”
(‘Honda: Primer, l’home, després la màquina’.)
7— Apunts d’una història de simpaties i fidelitats
el meu clàssic preferit és ……………
Manuel L.
Alonso els Mars del Sud de Jack London
Bernardo Atxaga Pickwick i els papers pòstums del club
Fabricio
Caivano Ivanhoe
Maite Carranza Mujercitas
Mercè Company Karl May
Juan Farias Huckleberry Finn
J. Luis Giménez
Frontín Peter Pan
Gabriel Janer
Manila Mowgly
Luis Maristany viatge
vernià al centre de la Terra
Andreu Martín Conan Doyle
Paco Matín Lazarillo de Tormes
Carmen Martín
Gaite Celia
Antonio Muñoz
Molina l’escarabat d’or d’en Poe
Manuel Rivas Fenimore Cooper
Fernando
Savater l’illa del tresor
M. Vázquez
Montalbán Robinson Crusoe
(“Los libros recuperados”, CLIJ., 30 (VII-VIII 1991) 7-72.)
Publicitat:
Nissan Primera: “La màquina
perfecta. No hi ha cap altre cotxe que s’agafi així”.
Wolkswagen Golf Tdi: 1.400
km. sense repostar (però això és insuportable pels viatgers, que figuren a punt
de fer-se pipí a sobre, irònicament representats amb un dibuix que recorda un
rètol de lavabo públic).
Citroën Xsara, “un somni
d’última generació”, “tant com ·pot fer per a tú”.
Alfa Romeo 146 Junior,
“trepitjant fort” i tenen “l’estrebada”
dels 120 cavalls.
Mercedes-Benz Vito, a més de
“dominar el terreny” i la “feina pròpia” de la màquina, “també dominen la feina
de vostè”, per la senzilla raó de que és un model “sorprenentment diferent”.
Audi A6 Tdi: “Vola”.
(pedagogia confosa o
esotèrica) “Dintre d’un Nissan Micra l’espai és infinit”.
Opel Vectra Tdi: “Quan
l’energia es converteix en una obra d’art”.
(traspassar les barreres de
la lògica) Nissan Almera, equipat amb “tecnologia de futur, per decidir en
dècimes de present”.
Opel Frontera ens
interpel·la a “mirar el món des d’altre angle”.
Kia Sportage, “agosarat al
camp, desvergonyit a la ciutat”.
Fets diversos: “Un lladre
fereix una dona al caure del pis que robaba”
Melilla.
— Una dona que veia la televisió al saló de casa seva va resultar ferida
dilluns passat a Melilla al caure-li a sobre un dels dos lladres que robaven al
pis superior, després que va cedir el sostre de la casa. La dona va sufrir
ferides lleus. Els dos detinguts, de 23 i 19 anys, acabaven de robar en un bar
contingu a la vivenda i passaven per la terrassa situada sobre el saló de la
dona, quan va cedir el sostre.— Efe
(El Periódico, 14 de març de 1998, “Coses de la vida. Societat”, pàg.
22.)
——————————
Nota 1— De la tradició eslava
“Hay una fábula sobre un esclavo al que su
amo ha castigado atándolo a un árbol. Los mosquitos se ensañan con el esclavo
hasta que pasa un peregrino que ahuyenta a los insectos. ‘¿Por qué me odias
tanto? Me has quitado los mosquitos ya saciados y ahora vendrán los
hambrientos’, exclama el esclavo.”
(X. Laborda, Retórica interpersonal, Barcelona, Octaedro, 1996; p. 46)
Nota 2— Anàlisi del dramatisme al relat d’en Max C.
1. Enunciació: l’acció de narrar. 1.1 veu: Max (marques impersonals i de generalització: “quan ets petit” tu, tothom). 1.2 acció: resumir l’activitat dels infants del parvulari. 1.3 manera: bellesa, senzillesa, emotivitat i encert discursius.
2. Enunciat: el relat. 2.1 actors: nens i nenes; les mestres, verbigràcia els adults. 2.2 problema: la impressió adversa de l’escola, com a entorn físic i social. 2.3 instrument per superar el problema: acostumar-se, estar content. 2.4 meta: jugar, aprendre, ser feliç.
3. Avaluació: moralitat de l’ordre restablert. 3.1 entorn: la relació amb l’entorn com a hàbit que dóna seguretat (quan t’hi acostumes). 3.2 sentiments: l’estat d’ànim tranquil i satisfet (estàs content). 3.3 activitat: diversitat de llenguatges i activitats creatives (jugues, cantes, dibuixes…). 3.4 actors: relació afectuosa i oberta amb els adults (les mestres et cuiden). 3.5 desenllaç: llavors ets feliç
Nota 3— El model analític de Burke i Bruner
“Las historias bien construidas, según Kenneth Burke
(1945), constan de cinco elementos: un Actor, una Acción, una Meta, un
Escenario y un Instrumento, a los que hay que sumar un Problema. El problema
consiste en la existencia de un desequilibrio entre cualquiera de los cinco
elementos anteriores. (…)
El dramatismo, en el sentido de Burke, se centra en desviaciones respecto a lo canónico que tienen consecuencias morales, desviaciones que tienen que ver con la legitimidad, el compromiso moral o los valores. (…) Y, si el relato està plagado de desproporciones ambiguas, como sucede con frecuencia en la novela postmoderna, es porque los narradores intentan subvertir los medios convencionales mediante los cuales las historias adoptan una actitud moral contra las posturas morales”. (J. Bruner 1990: 61-2)
Nota 4— La ficció del discurs verídic i científic
Discurs i gènere: “La història, com a discurs construit com la ficció, però que alhora produeix enunciats científics” (R. Chartier).
Agent i activitat: “L’escriptura de l’historiador és relat d’aconteixements” (P. Veyne).
Relat: El relat no expressa el que van viure els seus protagonistes, sinó que és una selecció, una simplificació, una organització... És a dir, una narració (Bruner, 1990).
Tautologia: S’anota el que s’observa (fet), però s’observa el que és digne d’ésser anotat (sentit).
Retoricitat dels fets: El fet no té mai una existència que no sigui lingüística i, a fortiori, ideològica o cultural.
Tòpic fal·laç: Tanmateix, és frecuent creure que la predicació del fet és una còpia de la realitat (R. Rorty).
Representació: El discurs històric és una elaboració ideològica, una representació del que és real La història és molt menys allò real que allò intel·ligible. (R. Barthes)
Contra la teleologia: La història no té sentit, però és intel·ligible (M. Foucault).
Cercle hermenèutic: La interpretació avança en cercle: del conjunt a les parts, i de les parts al conjunt: del present horitzó històric al silenci de l’escriptura (H.-G. Gadamer, E. Lledó).
Responsabilitat: La interpretació i la comprensió són activitats inesgotables, associades a la identitat i la responsabilitat de l’individu i de les comunitats que constitueix.
Nota 5— La clarividència d’Aristòtil
Deia Aristòtil a la Retòrica i els Tòpics que els nostres raonaments invoquen premises de: a/ la quantitat, segons la norma estadística, la normalitat general o la diferència personal (“Peugeot 306 Graffic: emportat’el al teu gust”); b/ la qualitat, és a dir, l’originalitat, l’excel·lència (“Seat Córdoba Vario: estima els teus fills com a tu mateix”) o el veredicte de la ciència (“Nissan Serena, recomenat per els millors experts”); c/ l’ordre, la jerarquia del que és principi o causa (“Renault Espace: primer vam revolucionar l’espai, ara el conquerim”); d/ l’existència o principi de realitat (“Ni tan sols el preu és un obstacle per al Nou Jeep Cherokee Td: 3.570.000 pesetes”); e/ l’essència d’una nova categoria (“Opel Frontera: mira el món des d’altre angle”); f/ la persona, la seva autoritat o mèrit (“Hunday: la teva confiança ens fa grans”).
Reconeixements
La redacció d’aquest paper ha estat possible mercès a les següents fonts:
Aristòtil (335 aC.): Retórica, Madrid, Centro de estudios constitucionales, 1990. R. Barthes (1970): “La retórica antigua”, a Barthes, La aventura semiológica, Barcelona, Paidós, 1990, p. 85-160. J. Bruner (1990): Actos de significado, Madrid, Alianza, 1991. Teresa Canals, Olga Gil, Josepa Gómez, Eulàlia Prat, “L’activitat dels infants al parvulari”, a Perspectiva Escolar, 221 (I-1998) p. 16-25. CLIJ. Cuadernos de literatura infantil y juvenil, 30 (VII-VIII 1991) “Los libros recuperados”, p. 7-72. J. V. Foix, Diari 1918, Barcelona, Edicions 62, 1981. X. Laborda (1993): De retòrica: la comunicació persuasiva, Barcelona, Barcanova.; i també (1996): Retórica interpersonal: discursos de presentación, dominio y afecto, Barcelona, Octaedro. E. Lledó (1994): Días y libros, Valladolid, Junta de Castilla y León; p. 140 ss..S. J. Lozano (1987): El discurso histórico, Madrid, Alianza.
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||