|
|
|
|
|
|
Activitats: Sant Cugat
Ràdio Sant Cugat
Articles i entrevistes publicats a Ràdio Sant Cugat
·
“Neteja”, columna
oral a Radio Sant Cugat, (notícies del matí), 12-09-00.
· “Notícies? Tres notícies de Sant Cugat ben reals”, columna oral a Radio Sant Cugat,
(notícies del matí),19-09-01.
· “El pou negre del 010”, columna oral a Radio
Sant Cugat, (notícies del matí), octubre
2001.
· Entrevista de Geni Lozano, “Xavier Laborda, president de FAV Sant Cugat”, a
L’entrevista, Ràdio Sant Cugat,
14-02-00.
Entrevista d’Eva Arasa, “Xavier Laborda, autor de Comunicació institucional i literatura de
paperera”, a L’entrevista, Ràdio
Sant Cugat, 28-03-02.
Neteja!
Aquest comentari va sobre la neteja i l’estat de revista de la ciutat. I la
qüestió que vull fer-me i compartir amb vostè és la següent. Està neta la
ciutat? Força neta? Una mica? Gens?
Considerem la situació en les circumstàncies de la tornada de vacances. I
és que les vacances, que ens fan viure tantes coses bones, tenen una petita
fatalitat. La de les comparacions. Tornem d’un viatge o d’una estada a algun
lloc agradable i resulta que sense voler comencem a comparar-lo amb Sant Cugat.
I a adonar-nos de tanta brutícia com hi ha i que no vèiem abans per això del
costum. Està comprovat que els sentits fan el possible per passar per alt les
impressions desagradables que són habituals. D’això se’n diu mecanisme de
defensa. Però les vacances tenen aquest efecte fatal, com deia, que és el de
tornar a patir per les coses desagradables. Ja de tornada a casa, ara em fixo
més en les papereres que ningú no buida durant dies i dies. Ara veig amb un
criteri comparatiu l’estat dels carrers que porten mesos sense ser escombrats.
Ara m’ofèn més el desordre i la pudor al voltant dels contenidors
d’escombraries.
No diré més sobre això de la brutícia. És un assumpte vell i que demana una
voluntat real de l’Ajuntament per netejar i una sensibilitat cívica de tots
nosaltres. Sobre això no puc parlar ara. Jo tan sols vull oferir una idea als
periodistes de la ràdio, de ràdio Sant Cugat, en correspondència a la seva amable
invitació a dir la meva. Ara que comença una nova programació a la ràdio,
podríeu afegir als butlletins informatius una informació que no hi era: la
informació sobre la netedat dels llocs públics. Perquè a veure, si es diu quina
temperatura fa s Sant Cugat, ¿per què no s’hauria d’informar també sobre
l’estat de neteja dels carrers? Francament, crec que aquesta novetat s’agrairia
molt. I a més dóna joc per a inventar criteris informatius. Per exemple,
podríeu recomanar als passejants del parc de la Pollancreda o del passeig del
camp de Golf que portin xiruques o botes altes, perquè estan sembrats de caques
de gos. I, per ser pràctics, es podria atribuir banderes vermelles a algunes
zones (per exemple, les ja esmentades), banderes grogues als contenidors d’escombraries
i… on correspongui.
Aquesta idea no té cap mèrit: és una barreja del format de la informació
del trànsit i de l’estat de les platges. En definitiva, per això de madurar una
mica la meva proposta, diria que la informació de la neteja podria fer recomanacions
sobre com transitar per certes zones. O sobre el perill dels embornals
obturats, sobre els contenidors inútils perquè no es pot aixecar la tapa, sobre
les papereres plenes a vessar, sobre els grafits aberrants. Prou, que parlar és
molt fàcil i la feina és feixuga. Però aquí teniu un voluntari, si accepteu
veïns informants per a aquest nou servei informatiu: “La Neteja de Sant Cugat,
Avui”. Un servei informatiu, veraç i punyent, de Ràdio Sant Cugat.
El pou negre del 010, telefòn municipal
Una regidora de l’Ajuntament ha obert la capsa de les sorpreses i la gent
de Sant Cugat ha pogut veure que el hi havia a dintre és un pou negre. La capsa
de les sorpreses no és altra que la bústia de queixes i suggeriments que
ofereix l’Ajuntament als santcugatencs, a través del telèfon 010. Quan truquem
al 010, d’entrada paguem pel servei al voltant d’un euro (és un servei de
pagament) i després aboquem la queixa o la petició. Que jo sàpiga, mai s’havia
dit què és el que aboquen els veïns a aquest confessionari institucional.
Sembla que això no interessava ningú o bé que els que manen pensaven que era
una informació massa avorrida per divulgar-la. Però vet aquí que algú ha tingut
una altra opinió i ha descobert el misteri: el 80% de les queixes al 010 són a causa
de la brutícia a la ciutat i del mal servei de recollida d’escombraries. Quina
ironia: el 010 era un pou negre, que amagava les aigües residuals domèstiques
que són les nostres queixes, en absència de depuradores on rentar públicament
aquesta porqueria.
Ara bé, hem de senyalar que no ha estat una sorpresa informar que la
majoria de queixes toquen el problema de la neteja. La gran novetat d’aquesta
noticia que ha donat l’Ajuntament no està en la neteja, està en altres punts.
Jo diria que són tres els punts que posa sobre la taula. El primer és que, per
primera vegada, algú de l’equip de govern ha pres la iniciativa de reconèixer
que hi ha ciutadans que es queixen. Això no s’havia sentit mai en molts anys.
I, per tant, donem la nostra enhorabona per aquest gest de franquesa. El segon
punt és que hi ha una bossa de queixes, quantificada en un 20%, que continua al
pou negre i que està encara per identificar públicament. La pregunta que em ve
al cap és aquesta: Què hi ha de les altres queixes?, de l’altre 20%?; ¿de
quines coses més protesten els veïns? Perquè això de la brutícia era una cosa
cantada, evident.
El tercer punt que posa en evidència aquesta revelació sobre el 010 és el
problema de l’accés a la informació. ¿Com podem saber què preocupa els
santcugatencs?, de què protesten? La qüestió, si ho voleu dir així, es refereix
a qui és l’amo de la informació. El 010 és un servei secret o és un servei
públic? Ho diré d’altra manera: ¿és un safareig per rentar d’amagat la roba
bruta o bé ha de tenir uns mecanismes de control consistorial? El que jo em
pregunto és si quan truquem al 010 estem fent servir un instrument democràtic o
bé obrim la tapa de les escombraries?
Tornem a l’inici de la noticia i a la seva font governamental. Perquè un
company de la regidora, que casualment ocupava mesos abans la mateixa cartera
de serveis urbans que ara té la regidora, ha declarat que ha estat una
equivocació això de ficar-se tant en serio amb el problema de la neteja i haver
expedientat l’empresa d’escombraries. Massa contundència, diu que hi ha en
aquestes mesures sancionadores, que només aconsellaria si s’haguessin “apurat
totes les vies de diàleg”. El prudent regidor és partidari del diàleg i en això
li hem de donar la raó. És bo que hi hagi diàleg amb l’empresa d’escombraries i
de neteja viària. Sospito que l’experimentat regidor és més maliciós del que
aparenta. Perquè el que està donant a entendre és fer servir el mateix mètode
que es va aplicar al general Noriega quan estava assetjat pels soldats d’Estats
Units a la nunciatura de Panamà. A Noriega li van posar música rock a tot
volum, les 24 hores del dia, i al final va sortir a dialogar. S’ha de dialogar.
Als responsables de la neteja els podrien posar les cintes de les queixes fetes
al 010, i no cal que sigui a tot volum, fins que s’avinguin a raons. Això és
estar a favor del diàleg. Felicitacions a tots dos, regidora i regidor, pels
seus serveis. I un desig: que el 010 no sigui més un pou negre.
Notícies?
Tres notícies de Sant Cugat ben reals. Tres notícies, però, que no es diuen
ni s’escriuen a la premsa:
Primera. A la serra de Collserola, per la part de Sant Cugat, hi ha desenes
i desenes d’abocadors incontrolats. Els abocadors són al bosc, a les rieres i
als districtes. S’hi aboca de tot: runa, esporga dels jardins, neveres (alguna
fins i tot amb menjar a dins), motos, sacs industrials (tipus “Los Sacos”)
plens de no se sap què… Als abocadors il·legals de Collserola s’hi pot trobar
de tot. Hi ha denúncies fetes per veïns, fotografies dels infractors però res
no s’ha aconseguit. Falta civisme i falten ganes a l’Administració per
controlar-ho.
Segona. Les línies elèctriques que creuen Collserola fan por; són
perilloses. La línia que ve de Rubí i va a l’estació de Penitents passa pels
districtes i per Collserola. Hi ha torres que desprenen espurnes cada dia de
l’any. I això passa per tres raons. Perquè no hi ha manteniment (per exemple,
no es netegen els aïllants de vidre); perquè hi ha sobrecàrrega d’energia i
perquè no es posen tanques al voltant de les torres. S’ha publicat fa uns dies
que la comarca del Vallès és la pitjor en incendis forestals. No s’ha dit,
però, quina part de foc aporta la companyia elèctrica.
Tercera. El metro del Vallès és molt còmode. Travessa Collserola i comunica
la costa amb el Vallès. Però també fa molt soroll, massa soroll. Incompleix la
normativa municipal de Sant Cugat. Això ho saben molt bé els veïns de la
Floresta (al pont del Diari) i els que viuen al voltant de l’estació de Sant
Cugat. Pateixen vibracions i sorolls ensordidors de dia i de nit. Aquests veïns
pateixen un mal servei. I demanen pantalles acústiques i altres mesures
correctores.
Hem explicat tres notícies. Abocadors
incontrolats. Torres d’alta tensió perilloses. Trens que priven del descans i
ataquen la salut. Són notícies de fets solucionables. Ens agradaria molt poder
donar en la pròxima crònica la noticia de què s’han solucionat.
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||
|
|
|
|
|
||||||||||