Diccionari de lingüística

		Xavier Laborda Gil
		Lingüística. Universidad de Barcelona

Publicacions

Diccionari

lingüística

Jesús Tuson (direcció)

Albert Bastardas

Carme Junyent

Xavier Laborda

M. Antònia Martí

Eugenio Martínez Celdrán

Lourdes Romera

Joana Rosselló

Valeria Salcioli

Sebastià Serrano

Barcelona, Vox, 2001; 396 pàg.; www.vox.es

Coberta, Carlos A. Medina (tres-Sdd)

Presentació

Aportació d’un equip de professors de la UB

Aquest Diccionari de lingüística és el fruit d’uns quants anys de treball d’un equip de professionals especialitzats —membres del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona— i de trajectòria reconeguda, en dominis diversos de l’àrea disciplinària de la lingüística. És per això que l’obra es vol presentar, en primer lloc, com una aportació d’autors concrets, els quals signen amb les seves inicials els articles de què són responsables.

Interdisciplinarietat

D’altra banda, aquest Diccionari s’ofereix com un treball àmpliament interdisciplinari en la mesura que, a més de les subàrees clàssiques o canòniques de la lingüística, que han rebut una atenció especial, s’hi inclou una mostra molt àmplia referent als camps d’estudi de la sociolingüística, psicolingüística i patologia del llenguatge, lingüística computacional, semiòtica, pragmàtica, etc.

Diccionari innovador

Aquests dos factors (el que sigui un diccionari d’autors i el ventall obert de temes que s’hi tracen) fan que aquesta obra s’hagi considerat una aportació innovadora dins l’àmbit de les publicacions en llengua catalana, i té la voluntat de constituir-se en un llibre de referència per a estudiants i professionals d’especialitats ben diverses. L’estudi del llenguatge, com a facultat sobresortint de la humanitat, implica una molt rica varietat d’enfocaments i de direccions de la recerca que, pel que sembla, no té analogia en cap altre domini d’investigació.

Articles de connexió

És aquesta diversitat (i la interdisciplinarietat a què abans s’ha fet referència) el punt potser controvertit d’una obra com aquesta: el lector no es trobarà amb un diccionari “de fonètica”, “de semàntica”, “de patologia del llenguatge”, etc. sinó amb un diccionari “de lingüística”, de tipus molt obert i general, en el qual, probablement, trobarà a faltar algunes entrades. En canvi, tindrà al seu abast tot d’articles de connexió o que només reben una atenció secundària.

23 camps d’estudi

Cada entrada (en negretes) porta a continuació (en cursiva) la referència o referències al subdomini específic de l’article. La llista dels 23 camps d’estudi que s’hi consideren és la següent:

antro. ling. antropologia lingüística

dial. dialectologia

escr. escriptura

fon. fonètica

fonol. fonologia

gen. general

gram. gramàtica

hist. l. història de la lingüística

lex. lexicologia

l. comp. lingüística computacional

l. hist. lingüística històrica

l. text. lingüística del text

morf. morfologia

neur. neurolingüística

pat. l. patologia lingüística

prag. pragmàtica

psic. psicolingüística

ret. retòrica

sem. semiòtica

soc. sociolingüística

t com. teoria de la comunicació

t ling. teoria lingüística

tip. tipologia

Remissions i informació bibliogràfica

Dins de cada article, hi funciona un ampli sistema de referències mitjançant fletxes (), que segueixen exactament la paraula que cal buscar. I un nombre molt elevat d’articles inclou informació bibliogràfica. També és molt freqüent l’aportació d’exemples, per tal de fer més fàcil l’assimilació dels conceptes i de les formulacions teòriques. Unes sigles, al final de l’entrada informen del redactor. Seguidament presentem el nom complet dels autors, tots ells membres del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona, juntament amb les sigles amb què cadascun firma els seus articles i les àrees a què pertanyen les seves aportacions:

Especialitats dels autors

(ABB) Albert Bastarda Boada (Sociolingüística, Política i planificació lingüístiques)

(CIF) Carme Junyent Figueres (Dialectologia, Lingüística històrica, Tipologia)

(XLG) Xavier Laborda Gil (Història de la Lingüística, Retòrica, Teoria de la comunicació)

(MAM) M. Antònia Martí Antonín (Lingüística computacional, Traducció automàtica)

(EMC) Eugenio Martínez Celdrán (Fonètica)

(LBR) Lourdes Romera Barrios (Fonologia)

(JRX) Joana Rosselló Ximenis (Gramàtica)

(VSG) Valeria Salcioli Guidi (Morfologia, Lexicologia)

(SSF) Sebastià Serrano Farrera (Semiòtica, Pragmàtica)

(JTV) Jesús Tuson Valls (Semàntica, Psicolingüística, Patologia del llenguatge)

Exemple d’article

A continuació figura una mostra d’article, amb les indicacions entre claudàtors dels seus elements constitutius.

coneixement del món [entrada] sem. i prag. [subàrees] Marc general extralingüístic (també designat amb les expressions “enciclopèdia” o “coneixement enciclopèdic”) en què s’inclou l’activitat lingüística. Aquest marc abasta tot allò que pot ser verbalitzat i fa referència tant als coneixements relatius a l’espai físic dels parlants com a les coordenades culturals pròpies de cada comunitat lingüística; dues dimensions que, per força, es veuen reflectides en les llengües i, més en concret, en el nivell lèxic i en l’apartat de les frases fetes i les dites populars. Formen també part d’aquest coneixement del món totes les dades provinents del currículum escolar i totes les informacions compartides obtingudes dels mitjans de comunicació. Pel que fa a alguns aspectes essencials, es pot considerar que una part d’aquest coneixement és comuna per a tota la humanitat (tot allò que sabem sobre el cos i els elements de l’espai i del temps, les eines bàsiques, els elements de la natura, per exemple); en canvi, hi ha un marge important de diversitat entre comunitats lingüístiques, cosa que pot donar alguns arguments perifèrics a les tesis del relativisme [remissió a l’entrada assenyalada] lingüístic. Aquest relativisme, però, només es pot referir a la part més superficial de les llengües, és a dir, la dimensió lèxica, i no pas a les estructures fonològica, morfològica i sintàctica, que són del tot independents de l’entorn físic i cultural. (JTV) [autoria de l’entrada] [Leech (1974)] [referència bibliogràfica]

Diccionario de sinónimos y antónimos